Febrer de 2017, la preparació continúa…

Continuem cap a la MiniTransat 2017

Falta poc més de mig any perquè es doni la sortida de la Mini Transat 2017 en la qual estic inscrit. El camí fins aquí no ha estat un camí de roses des d’aquell estiu de 2012 en què em vaig fer amb el Pogo 1 ALFIN… Però aquí estem amb energies renovades, amb unes ganes inacabables i infinites de navegar i córrer tan emblemàtica regata!

I és que en 5 anys ha passat de tot el que pot passar, gairebé dos anys van passar des que vaig portar el vaixell de Pollença fins que vaig fer la meva primera regata de la Classe Mini a 2014. Després ha vingut la feina d’anar posant al dia un vaixell d’aquesta classe i amb un pressupost més que ajustat….

La veritat és que he gaudit moltíssim, tant com he après de les lliçons que s’han anat presentant. Aquestes han estat la millor escola … un cop l’Anna ens va dir a Guille i a mi que el Mini és una gran escola, quina gran veritat amagaven aquestes paraules! Mai m’havia jo enfrontat a problemes d’aquest tipus en condicions semblants. Si hagués de resumir el que he après fins ara, diria que he après a prioritzar sota “pressió”.

Però bé em vaig deixant de filosofia i dono pas a la qüestió crucial: el PRESSUPOST. Acabo d’afegir una opció de DONATIU al bloc que comparteix la meva aventura Mini amb el meu treball. I és que ha arribat un punt en què cal preparar al màxim el vaixell, qualsevol element ha de ser revisat i renovat si pot complir amb la seva comesa.

Així que em trobo estalviant fins a l’últim euro que guanyo per poder pagar el cost de la aventureta atlàntica.

Qualsevol donatiu que em puguin fer serà ben rebut i ben invertit en el projecte, molt cal fer amb el mínim pressupost. Un altre desafiament dins el desafiament 😉

This post is also available in: English, Spanish

La Mini Golfe 2016 o el que la Tramontana diu que ha de ser…

La Mini Golfe 2016 o el que la Tramontana diu que ha de ser…

Doncs bé que hi farem, la meteorologia i la mar manen per si teniem algun dubte.
Aquest proper cap de setmana tenim la primera regata del circuit Mini650 en aigües del Golf de Lleó. Per ser concrets la regata està prevista per als dies 3 al 6 de març organitzada per CEM de la Gran Motte (costa Mediterrània Francesa). Es tracta d’una regata costanera de 100 milles nàutiques que discorre per la costa del Languedoc-Rosselló. Es tracta d’una de les meves regates favorites (encara que només l’he fet 1 vegada), ja que és com un esprint on no et pots distreure ja que hi ha múltiples opcions i això per a un vaixell veterà com l’ALFIN és fantàstic perquè li permet mantenir-se amb la flota.
Cal recordar que els vaixells de la Classe Mini d’última generació són “substancialment” més ràpids que el Pogo original. Així que si es vol destacar en la flota, no cal fer-ho bé, cal fer-ho millor que això …
Doncs bé aquí està la gràcia que el teu primer vaixell sigui un de vell, si és que té gràcia es clar, doncs has d’esforçar-te encara més. Però no em queixaré ja que era l’única cosa que vaig poder adquirir amb els estalvis que tenia …
Bé tornant al tema del post, la meteo és qui ens diu el que fer aquesta vegada. El cap de setmana passat, el previst per al transport fins a França de 160 milles nàutiques, es va tancar la possibilitat de navegar ja que la previsió al golf era molt dolenta, potser teníem una finestra de 24 hores però que no era suficient per arribar amb garanties. Tinguem en compte que qualsevol contratemps i ens trobem entre dos fronts enemics, el llevant i el mestral. Així que vam optar per quedar-nos a port i avançar altres temes del projecte Minitransat.
I ara toca mirar la meteo per veure si podem arribar al límit … però sembla que tampoc serà possible, el Golf està tancat de moment … Amb una mica de sort s’ajorna la regata i podem arribar, però aquesta ja no és la millor solució.
Per si de cas estic mirant el Festival de Cinema de Vela que es durà a terme aquest mateix cap de setmana a Bilbao, el Sail-In-Festival … Veurem si podem córrer aquesta regata …

This post is also available in: English, Spanish

La decisió està presa. Ens anem a la Mini Transat 2017 !!

Sabeu companys què és allò que ens mou, el que ens fa sentir vius ?, és la màgia de la vida … La reconeixeràs perquè et farà sentir un pessigolleig en el més profund del teu ésser, et obrirà tot el teu potencial, et farà ser capaç de tot (o almenys sentir-te capaç). La reconeixeràs perquè amb ella del teu costat veuràs com les dificultats es van resolent una darrera l’altra. No hi pot haver pressa, la màgia que us parlo no vol presses, vol que la mantinguis viva no que la tornis boja.

Jo reconec que la sento quan faig el pas per complir el meu somni, el que sigui, però sobretot aquest somni que veus llunyà, si bé difícil no impossible … Quan dono aquest pas ferm, el del compromís, aquest pas que ja no permet un pas enrere o un pas en fals. Quan creuo aquesta línia s’obre davant meu tot un univers de possibilitats, unes ajuden més i altres menys, però totes van a donar-te un cop de mà.

He decidit fer la Minitransat, intentaré que sigui la del 2017, però no m’importa que surtin malament els plans i la tingui d’ajornar. Ja està decidit … no hi ha marxa enrere, cal donar-ho tot fins a les últimes conseqüències, sens dubte això em posa !.

This post is also available in: English, Spanish

Què és el camp magnètic terrestre?

Fa molt de temps que es coneix la propietat magnètica de la Terra, aquesta propietat ha permès a l’ésser humà i, se suposa a altres animals, l’orientació sobre la superfície del nostre planeta des de temps immemorials. Però què és realment el magnetisme terrestre?

Per contestar aquesta important qüestió pot ser útil conèixer primer el que és o pel que es coneix al camp magnètic simple.

Camp magnètic: un camp magnètic és la representació d’unes forces no visibles però sí sensibles l’origen s’atribueix a la circulació o moviment de les partícules elèctriques o el corrent elèctric en si mateixa.

Així doncs cal considerar que a l’interior de la Terra es donen tals corrents elèctrics i com a conseqüència de les mateixes es genera el magnetisme que fa orientar-se a l’agulla nàutica o brúixola.

No obstant aquest camp magnètic, la representació gràfica es pot veure a la imatge d’aquest article, dista molt de ser constant i regular. Les variacions del camp magnètic terrestre són irregulars i s’atribueixen a la variació i irregularitat del nucli de la Terra.

Sigui com sigui, el fet és que vivim submergits en un camp magnètic, el terrestre. Alguns dels fenòmens que podem observar deguts a aquest camp són les aurores boreals i / o australs. Aquest fenomen és conseqüència de la interacció de les partícules provinents del Sol amb el camp magnètic terrestre.

aurora-iss-flyby 700x322

This post is also available in: English, Spanish

10 raons per utilitzar el compàs magnètic

10 raons per utilitzar el compàs magnètic

El compàs magnètic és aquest instrument que portem al vaixell i que de tant en tant li dirigim una miradeta a veure si ens mostra una cosa diferent. I efectivament no ens dóna res que no coneguem per mitjà d’altres dels instruments de bord, però no és la quantitat el que importa (almenys en aquest cas), sinó més aviat la qualitat.

La brúixola, agulla nàutica o compàs magnètic ens proporciona una indicació certa i estable de la navegació que estem portant, indica molt i ho fa de molt bona gana, sinó vegem els avantatges que ens aporta, des del meu punt de vista clar

1) Indica clarament el rumb magnètic (corregit la desviació i tenint clara la declinació magnètica del lloc, és clar) que portem

2) Mostra el ritme de gir o ritme de canvi de rumb, això és la velocitat de gir que li produeix el vent i la força del timó

3) Mostra l’escora que portem, de vegades pot semblar una cosa i després ser una altra (nit, fred, son, etc …)

4) Consum energètic mínim, a la nit li podem posar una llum de LEDS prop i reduïm encara més la despesa energètica

5) Independència dels proveïdors de senyal satel·lital, és a dir, que no depenem de l’estimat GPS o d’un altre sistema satell·ital de navegació

6) En el pitjor dels casos, quan ens quedem sense energia elèctrica, pel motiu que sigui, ell el compàs magnètic seguirà marcant el Nord magnètic

7) Embelleix la coberta de qualsevol vaixell, especialment la dels velers clàssics

8) Ens proporciona un motiu de conversa tot recordant (els més grans) quan no hi havia mes que el sextant, el cronòmetre i el compàs per tot instrument de navegació, i amb ells es solcaven tots els mars d’aquest brau oceà

9) Navegant a vela el seguir el rumb magnètic ens permet regularitzar la navegació evitant el desviar-se contínuament de la ruta marcada a la carta. Em diran que el GPS fa el mateix, sí però no és el mateix en el sentit romàntic de la paraula

10) També ens permet detectar i avaluar la intensitat i rumb del corrent quan naveguem prop de la costa o amb referències a la vista

This post is also available in: English, Spanish

Calendario de regatas Mini 650 del Mediterraneo – Calendari regates Mini 2015

 

Aquí penjo les curses que hi han programades

 

CIRCUIT MINI MEDITERRANI: 7 CURSES

DESDE MARÇ FINS AL JULIOL 2015

MARÇ: C – Mini Golfe (Grand Motte), C – Arcipelago (Talamone està cap al mig de la bota crec aprop de Roma)

ABRIL: B – Gran Premio de Italia (Genova)

MAIG: B – GENOVA CAGLIARI , B – TOUR DE LA CERDEGNA

MAIG-JUNY : TRANSPORT 1000’ CALIF??

JUNY: C – AIR VALENCIA

JULIOL: B – Mare Nostrum – MINI MAX

 

Aquestes són les distàncies per navegar, gairebé totes

Distancias para navegar, están casi todas

Cambrils Grand Motte 218’
Cambrils Génova 405’
Grand Motte Génova 250’
Cambrils Fiumicino 509’
Fiumicino Talamone 75’
Talamone Génova 155’
Génova San Remo 57,5’
Cambrils Barcelona RCMB 60’
Cambrils Valencia 117,5’
Barcelona Valencia 180’
Cambrils Castellón 83,5’

 

Calendari Classe Mini Mediterrani

– Mini Golfe 2015: 4 al 8 marzo. Cat. C. 100’ SOLITARIO / Grand Motte Guillaume Rottee / +33 (0)4 6756 1910

– Arcipelago 6,50 2015: 20 a 22 marzo. Cat. C. 170’ DOBLE / Circolo Vela Talamone / +39 0564 86 7482

– Gran Premio d’Italia 2015: 11 a 18 abril. Cat. B. 540’ DOBLE / Genova / +39 010 2461 206

– Genova – Cagliari 2015: 1 a 6 mayo Cat. B. 360’ – 390’ SOLITARIO / Genova

– Tour de la Cerdegna 2015: 16 a 23 mayo Cat. B. 425’ SOLITARIO / Cagliari – Cagliari

– Mini Air Valencia 2015: 27 junio a 4 julio. Cat. C. 300’’ DOBLE / Valencia – Palma – Garraf

– Mare Nostrum 2015: 10 julio a 17 julio. Cat. B. 500’’ DOBLE / Garraf – Balears – Garraf

This post is also available in: English, Spanish

Vela

Per què naveguem, vam passar fred, son, gana, perquè fem el que fem? La resposta està en la passió que la mar desperta. La resposta està en l’amor que sent l’home de mar al sentir com s’omplen les espelmes amb aquest vent fresquet, en sentir la humitat del bosc pròxim que perfuma el terral matiner, la resposta està en el sacrifici recompensat. Però hi ha vegades que la mar ha de cobrar el seu tribut ja que no hi ha res a l’atzar. El que estigui disposat a pagar accés i permís per aprendre les lleis de la mar.

This post is also available in: English, Spanish

Regata Mini Barcelona 2014 – Here we go!

Regata Mini Barcelona 2014

 

Ja arriba la tardor i així els temporals d’hivern no trigaran a aparèixer. Les últimes regates de la temporada tenen lloc en aquestes dates, en concret la Mini Barcelona tindrà lloc durant la setmana del 13 al 19 d’octubre. Serà la segona regata de “minis” i última regata de la Classemini que realitzi aquesta temporada.

La primera va ser difícil a causa de la diversitat de situacions que es van donar, pràcticament totes de cenyida d’allò més, cenyida i descuartelar. Rumbs agraïts amb vents suaus però durs amb vents mitjans o forts. Com sabem els minis no són vaixells que destaquin per la seva qualitat de barloventear.

Observant els mapes meteorològics sembla com si els vents del Nord volguessin irrompre en escena, haurem d’estar pendents ja que el recorregut principal de la regata és deixar l’illa de Menorca per estribord. Així que la tramuntana pot fer de les seves. Amb l’entrada d’aire fred segurament tinguem inestabilitat vertical sent per tant els vents protagonistes gairebé al 100% en aquesta regata de tardor (si no m’equivoco!).

Sembla ser que tindrem l’honor de veure navegar a tota una novetat, és a dir, el nou Pogo el tercer de la saga i en principi si no passa res, navegaran les tres generacions d’aquest mític vaixell i del no menys reconegut drassana bretó, Structures .

Amb la consecució d’aquesta propera regata podré dir que he complert els objectius d’aquesta temporada, que eren la posada a punt del vell ALFIN i la participació en almenys una competició oficial de Categoria C. Com aquesta s’ha fet, puc participar en la regata de Categoria B com és la Mini Barcelona, ​​havent complert així amb escreix el que esperava.

This post is also available in: English, Spanish

Mini AIR2014 – Valencia Race

llegada Mini AIR2014Arribada a València: dia 24 de setembre a les 17 hores 30 minuts

3d 5h 30m 17s després d’haver-se donat la sortida a aquesta segona edició de la regata. I aquí em teniu cansat però feliç d’arribar sencer a port. I és que ha estat una regata dura. Però com no ha de ser dura si és el primer que he fet en solitari ….

Aquesta regata ha pogut seguir online i fins i tot competir online contra nosaltres! Mireu l’enllaç: http://yb.tl/air2014 (encara que suposo que aviat caduca i ja no estarà accesible)

L’organització s’ha superat i el nivell ha estat bo, gràcies a Peter i Bret! El nombre de vaixells correcte i creixent.

Condicions de la regata

En aquesta edició s’ha donat la circumstància que les condicions atmosfèriques no han estat les millors. Això s’ha degut a la gran inestabilitat atmosfèrica que hem viscut aquests dies. En aparença en els mapes isobàrics res semblava indicar que s’estava “coent” davant nostre o més aviat sobre nosaltres, sí sobre els nostres caps. La veritat és que una massa freda gravitava sobre una gran massa d’aire humida i càlida al mateix Golf de València. Si ha això li afegim l’alta temperatura de l’aigua de mar. Doncs que us vaig a dir que no ho diguin les imatges:

 

 

IMG-20140925-WA0008

 Aquesta imatge va ser presa a bord del veler (Transat 650) PIK per José Luis Durá.

La veritat és que vam tenir unes condicions dures i molt variables, on els xàfecs se succeïen en un carrusel de trombes, tornados, llamps i llampecs. Però a més com veieu en la imatge superior vam patir l’impacte o més aviat el atropellament d’aquesta cèl·lula convectiva o fong o “xampinyó” com ràpidament l’anomenem en recordar el que vam passar. I és que aquesta tempesta portava en el seu interior una fúria comparable a la dels déus quan decidien castigar els humils mortals per la seva malifetes i deslleialtats.

Doncs bé aquest xampinyó em va mostrar amb la seva fèrria disciplina com ha de comportar-se un petit humà davant seu poder energètic. Com una joguina en mans d’un petit aquesta mega tromba marina ens va apallissar sense pietat fins a l’extenuació per escopir tot seguit a una voràgine de vent, calamarsa, pluja i ruixades com no recordo haver passat en els meus dies al mar. La veritat és que l’efecte en la meva moral va ser devastador, em vaig veure perdut i amb el vaixell completament tombat, semblava la fi del món … Però el petit Pogo es va comportar increïblement bé mantenint la seva posició dreta i adreçat mentre les ratxes atemporaladas ens sacsejaven sense descans per uns minuts que van semblar eterns. El fong em va agafar amb el tormentí i la gran mitjà arrissada, mala configuració per tant vent (sort que no hi havia onatge considerable). Quant vaig poder arriï la major completament i un cop arrissada em vaig tancar a esperar conscient que el control ja no estava en les meves mans … Aquesta sensació va ser la que em va mantenir fins al final de la regata amb una por o instint de supervivència exageramente accentuat, però no era per menys.

Ja a punt d’arribar a unes 17 milles nàutiques de València una altra tempesta es resisteix a deixar-nos passar i se’ns planta davant amb totes les seves armes a punt, gran bloc central de pluja i vent envoltat tot d’incessants llampecs i llamps que cauen a la mar i com cavaller a lloms del seu corser una tromba guarda el flanc Est de la tempesta. Collons però si ja arribo!! –vaig pensar. Doncs no, encara havíem de currar-nos l’arribada així que arria tot corrent i tancats a esperar … de nou, el pas de la fúria.
I d’aquesta manera es van anar les milles i els temors a la mar. D’aquesta manera vaig acabar la primera regata en solitari “COURSE AU LARGE” o de navegació lluny de la costa.

 

 

 

 

This post is also available in: English, Spanish

I de cop tornem a la mar

Ho aconseguim! L’Alfin torna a surar! Han estat uns quants mesos de dur treball, tota una lliçó d’humilitat. Sense l’ajuda d’en Toni, Eva, Guillermo, Diego, Alex, etc i els seus grans consells. No jo on estaria ara mateix Potser aclaparat de tant polir amb el vaixell al varador. La clau ha estat girar-lo, per descomptat
Ara toca fer-ho córrer tant com sigui capaç, aquest dilluns ho baixarem a València per participar en la qual ja és una clàssica regata de la classe Minitransat espanyola l’Air 2014.

This post is also available in: English, Spanish

El treball ocult

ALFIN ESP371 MAGCOMPASS

Ahir vam donar la volta al petit gran vaixell ALFIN . Ho vam fer a la nau d’en Toni a Cambrils, la seva direcció i execució va ser fonamental per al ” final feliç”.

Ara toca el més dur fregat i preparació de la superfície per a rebre el tractament anti osmosi. Veurem com acaba tot…

Per a les persones que no em coneixen us diré que l’ALFIN és un vaixell a vela de la marca Pogo (classe sèrie dels “minis”) de primera generació construit l’any 2001. En l’últim saló nàutic de París es va presentar el que serà el Pogo 3 o de tercera generació. Així us podeu fer una idea del tipus de veler que és el ALFIN. Es tracta d’una embarcació de regates oceàniques o d’altura, concebut per a tripulacions reduïdes permet la navegació lluny de la costa . Això és fantàstic! no ho veieu?, un veler de 6,50 metres que permet viure a alta mar a 1 o 2 tripulants durant un temps determinat.

Si a això li sumem que en ser una embarcació relativament antiga i per tant relativament econòmica, obtenim un embarcació assequible per iniciar-se en la competició de vela oceànica en solitari.

Doncs bé és aquí on vull arribar, potser sóc una mica ignorant de les condicions de vida que he de trobar, potser sóc una mica “agossarat”, o no, altres ho estan fent i no se’ls veu massa castigats per la solitud extrema (prop dels 30 dies sense comunicació amb terra, en l’última Minitransat o transat 650), http://www.minitransat.fr

No sé potser , potser… però ho he de fer, ho veig clar i no puc ignorar aquesta emoció que m’inunda quan surto a navegar…

This post is also available in: English, Spanish